Avortament SI ! Les dones decidim!

La dreta de Gallardón a Espanya , i la dreta de CIU a Catalunya el que volen és eliminar el dret a decidir de les dones, i que aquesta eliminació sigui a costa de posar en risc la salut i la vida de moltes dones.

Fent una llei restrictiva no reduiran el nombre d’avortaments ni a Catalunya ni a España.

Fent una llei restrictiva incrementaran el nombre de dones mortes o que perden la salut perquè avorten clandestinament i en condicions insalubres.

Fent una llei restrictiva faran que les dones que les dones riques puguin sortir a l’estranger a avortar sense cap tipus de problema i que les dones sense recursos es vegin avocades a fer-ho de manera il•legal o a no poder-ho fer.

Si aquesta anunciada reforma segueix endavant és segur que estaran retallant dos drets fonamentals a les dones:

• Eldret a la lliure decisió,

• El dret a la salut

La llei actual i vigent reconeix a les dones el dret a una maternitat lliurement decidida, que implica, entre altres coses, que les dones decideixin sobre el seu embaràs i que aquesta decisió –conscient i responsable- sigui respectada; a més, aquesta llei garanteix el dret a l’educació i la salut sexual.

Perquè només amb l’educació sexual adequada i amb la millora a l’accés a mètodes anticonceptius, podem evitar de manera més efectiva, especialment en la gent jove, infeccions de transmissió sexual i embarassos no desitjats.

L’actual llei garanteix la igualtat en l’accés, en totes les Comunitats Autònomes, a les prestacions en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva, així com l’accés a mètodes anticonceptius i d’interrupció voluntària d’embaràs.

Lamentablement a Catalunya les coses no estan avui millor. CIU no recolzarà avui la moció del PSC per tal de que la veu majoritària de les dones catalanes sigui forta i clara en contra de la modificació d'una llei que garanteix ael dret a una maternitat lliurement decidida i el que és més important una salud sexual i reproductiva d'accés universal a la sanitat pública.

La dreta, tant la que parla en català com la que parla en castellà ens negará a les dones els nostres drets més bàsics. Lamentable.

LA MEITAT DEL PODER

Aquí us deixo l'article que avui ha sortit publicat a el Periodico i que signem gairebé 50 dones socialistes:

En aquests moments tan decisius per al socialisme català, a les portes del XIIè Congrés del PSC, declarem que som feministes perquè som socialistes, i perquè no volem ni podem viure d’esquenes a aquesta màxima que és tan nostra com de totes aquelles persones, dones i homes, que han lluitat per la igualtat de gènere al llarg de la història. El seu llegat és tan valuós que no pot caure en l’oblit, és un pilar ideològic de primer ordre al qual ens devem, tant en la reivindicació com en l’acció.

La nostra és una contribució a la igualtat entre tots els éssers humans, en tots els àmbits. Ho és ara i ho ha estat sempre. Noms imprescindibles per a la lluita pels drets de les dones però també per a l’emancipació de totes les persones com la Clara Zetkin o la Clara Campoamor en són un exemple, com també ho són els de les socialistes Mercè Sala, Marta Mata o Francesca Martin.

La batalla és discursiva, és argumentada, és dialogada, no busca vèncer però sí convèncer. La famosa afirmació de Kate Millet “allò que és personal és polític” dóna sentit a la nostra vocació política, i gràcies a aquesta tradició feminista hem plantejat en el passat qüestions de màxima importància com la vindicació del talent de les dones i de la seva capacitat de lideratge en els àmbits social, polític i econòmic; la necessitat de conciliació de la vida personal i laboral, tant la nostra com la d’ells, i la coresponsabilitat en l’àmbit privat; l’eliminació de la bretxa salarial; la defensa dels drets sexuals i reproductius; i l’eradicació total i definitiva de totes les manifestacions i formes de la violència masclista, entre d’altres. I és cert que hem cercat aliances i complicitats també amb els nostres companys. Per això, volem agrair l’empatia vers la causa que -insistim- ha de continuar essent comuna. Però el feminisme no és conformista, és valent. No volem escudar-nos en eufemismes. Ho diem clar:  “La meitat del cel, la meitat de la terra, la meitat del poder”. Només així dones i homes podrem conviure en condicions de plena justícia social.

Ens erigim, doncs, en peu d’igualtat, per recordar que som la meitat i aspirem a una direcció plural, on la cúpula de la comissió executiva es conformi tenint en compte el principi d’equilibri de sexes, entre d’altres. És cert que les quotes ens han donat accés a l’assumpció de responsabilitats, però també s’ha demostrat que no són un instrument que garanteixi completament el repartiment paritari del poder. Per això, és necessari un acord polític que, en el marc del proper congrés, consolidi la democràcia paritària com un dels fonaments ideològics i estratègics del Partit dels Socialistes de Catalunya. Nosaltres jugarem aquest partit.

Signen:

• Mònica Almiñana, senadora electa.
• Maria Badia, diputada al Parlament Europeu i secretària de Política Europea i Internacional de la Comissió Executiva del PSC.
• Montserrat Badia, alcaldessa de Castellbell i el Vilar.
• Meritxell Batet, diputada electa al Congrés.
• Maria Josep Beltran, alcaldessa de Tivenys.
• Sara Berbel, membre de la Permanent del Consell de les Dones del PSC.
•  Laia Bonet, diputada i portaveu adjunta del Grup Socialista al Parlament de Catalunya i secretària del Desenvolupament Estatutari de la Comissió Executiva del PSC.
• Emilia Briones, coordinadora de la Comissió de Formació del Consell de les Dones del PSC i regidora de Cornellà.
• Mertitxell Cabezón, ex diputada al Congrés.
• Montserrat Capdevila, diputada al Parlament de Catalunya. 
• Magda Casamitjana, membre de la candidatura a les Corts.
•  Rosa Mª Caselles, alcaldessa de Benavent de Segrià.
• Cristina Cardenete, membre de la candidatura a les Corts.
• Carme Carmona, alcaldessa de Cerdanyola del Vallès.
• Carme Chacón, ministra de Defensa en funcions, membre de la Comissió Executiva del PSC i membre de la Comissió Executiva Federal del PSOE.
• Aintzane Conesa, coordinadora de la Comissió de Paritat del Consell de les Dones del PSC.
• Tere Cunillera, diputada electa al Congrés.
• Isabel Darder, secretaria d’Educació de la Comissió Executiva del PSC. 
• Pilar Diaz, alcaldessa d’Esplugues.
•  Esperança Esteve, diputada electa al Congrés.
• Anna del Frago, alcaldessa de Barberà del Vallès.
•  Jordina Freixanet, secretària Nacional de la Comissió Executiva del PSC.
•  Carme Garcia Lores, alcaldessa de Rubí.
•   Marina Geli, diputada al Parlament de Catalunya i secretaria de Salut de la Comissió Executiva del PSC.
•   Eva Granados, diputada al Parlament de Catalunya.
• Mònica Lafuente, diputada al Parlament de Catalunya.
• Isabel López,  diputada electa al Congrés.
• Raquel López, membre de la candidatura a les Corts.
• Manuela de Madre, ex secretària de Polítiques de les Dones del PSC, diputada al Parlament de Catalunya i membre de la Comissió Executiva del PSC.
• Glòria Mans,  membre de la candidatura a les Corts.
• Núria Marín, alcaldessa de L’Hospitalet.
•  Eva Martínez, alcaldessa de Vallirana.
• Rocío Martinez-Sempere, diputada i portaveu adjunta Grup Socialista al Parlament de Catalunya.
• Caterina Mieras, diputada al Parlament de Catalunya.
•  Imma Moraleda, secretària de Polítiques de les Dones del PSC i presidenta del Consell de les Dones del PSC.
•  Lourdes Muñoz, ex secretària de Polítiques de les Dones del PSC, ex diputada al Congrés i coordinadora de la Comissió de Societat del Coneixement del Consell de les Dones del PSC.
•  Gisela Navarro, membre de la Permanent del Consell de les Dones del PSC i regidora de Viladecans.
•  Teresa Padrós, alcaldessa de Palau-solità i Plegamans.
•  Agnès Pardell, diputada al Parlament de Catalunya.
•  Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i secretaria de Pau, Solidaritat i Cooperació de la Comissió Executiva del PSC. 
•   Josefa Peiró, membre de la candidatura a Les Corts. 
•   Iolanda Pineda, membre de la Comissió Executiva del PSC i membre de la candidatura a les Corts.
• Consol Prados, diputada al Parlament de Catalunya i membre de la Comissió Executiva del PSC.
•  Esther Pujol, alcaldessa de Tiana.
• Lídia Santos, secretària de Polítiques de Justícia i Seguretat del PSC.
• Núria Segú, diputada al Parlament de Catalunya.
• Lucia Solis, vicepresidenta del Consell de les Dones del PSC.
• Montserrat Tura, diputada i membre de la Mesa del Parlament de Catalunya i membre de la Comissió Executiva del PSC.
•  Núria Ventura, diputada al Parlament de Catalunya i membre de la Comissió Executiva del PSC.

TELEMADRID VE CONSPIRACIONES DONDE JORDI HEREU VE DEMOCRACIA Y CIUDADANÍA

MIS SENSACIONES (5)

En los desayunos de RTVE que conduce la gran periodista Ana Pastor  Jordi Hereu se posicionó de forma muy clara respecto al movimiento Democracia Real ¡Ya! demostrando que es un político que sabe estar pendiente de las exigencias de la ciudadanía, de sus necesidades y que reflexiona de forma constante sobre su trabajo político.

Quiero reproducir sus palabras ante la pregunta de Ana Pastor porque me parecieron muy interesantes:

"Democracia real pone sobre la mesa el gran reto de que la politica debe mejorar sus mecanismos de representación de la ciudadanía"

                                     y

"Me tomo este movimiento como un gran reto que obliga a  estar a la altura de las expectativas y necesidades de la ciudadanía"

Las mujeres sabemos de la necesidad de poder estar representadas en paridad, de que haya buenos mecanismos de comunicación para que las necesidades y los problemas puedan ser resueltos y para avanzar hacía una sociedad donde la equidad, la paridad y la igualdad sean valores incuestionables. Es por esta razón que las mujeres de Barcelona, que creemos en estos valores y en el socialismo como la vía política para conseguir esa sociedad, hemos hecho este vídeo

http://www.youtube.com/watch?v=5J9kP16cvaw

LES MEVES SENSACIONS (4)

El dilluns em varen fer una entrevista Catalunya Press. Vaig parlar de la Barcelona que hem construït amb les polítiques socialistes. Una Barcelona que ha procurat la equitat entre tots els barris perquè tothom visqui on visqui tingui tots els serveis a prop seu i que ha fet de la lluita contra la violència masclista una prioritat. Una ciutat que jo desitjo que continuï sent progressista, oberta, acollidora i que fa polítiques per a que el dret a l'Estat del Benestar no sigui mai vulnerat. Segurament algunes vegades no aconseguim que tot marxi però el que estic segura perquè ho estem veient en el govern de la Generalitat, quan la dreta arriba al poder es dedica a desballestar l'Estat del Benestar per el que tantes i tantes persones hem lluitat.

La podeu veure en castellà 

Les dones sabem que la ciutat de Jordi Hereu és la ciutat de la gent, la proximitat i les dones per aquest motiu vàrem fer aquest Manifest

A MI M'AGRADA LA IGUALTAT, LES MEVES SENSACIONS (3)

Alguns  homes quan parlen d'igualtat es nota que no hi creuen o que en parlen perquè algú els hi ha dit que ho han de fer si volen guanyar vots. En Jordi Hereu, el nostre candidat, es un home al que varem veure emocionat, content d'estar amb moltes dones que ell sap que son feministes de primera línia. Al Centre Cultural Teresa Pamies (un centre  esplèndid que us recomano visitar) ens varem reunir moltes dones unes més grans, altres més joves però totes amb un nexe comú: entendre que el foment de la igualtat i la prespectiva de gènere son condicións inexcusables per a construir una societat equitativa i paritària; es a dir respectuosa amb els drets humans i amb la diversitat. 

Tambè totes sabem que a Barcelona, amb un ajuntament fent polítiques d'esquerres, s'han fet polítiques que altres ciutats no tenen o han tardat molts anys a tenir. 

Encara queda molt per fer però totes sabem que un govern de dretes no tant sols no farà més polítiques si no que es carregarà les polítiques, i els serveis que d'elles s'en deriven, que ja formen part de la vida quotidiana de Barcelona. 

Acabo aquest post amb unes paraules d'en Jordi Hereu que a totes crec que ens vàren emocionar: El socialisme enllaça amb el feminisme en la seva lluita per erradicar les desigualtats.

LES MEVES SENSACIONS DEL FINDE

Un cap de setmana sense descans. Bé, jo unes estones vaig descansar que s'ha de  cuidar a les persones de la família que no es troben be. Però ha estat intens. Passejar per Barcelona ens mostra una ciutat tant diferent de quan jo era petita i va arribar la democràcia. Miro les fotografies d'aquella Barcelona grisa, bruta, amb uns barris que no tenien res i un centre que semblava que ho tenia tot... però tampoc tenia res. Ni sales d'estudi, ni biblioteques, ni centres cívics.. ni illes com a petits parcs tal com havia volgut Cerdà. Parcs, zones verdes, un dèficit que la nostra ciutat va patir durant molts anys i que ara poc a poc anem recuperant amb parcs petits o grans quan es recuperen per a la ciutat fàbriques i zones que es salven de l’ especulació, cosa que no passa a altres ciutats governades per la dreta. Bé, de fet si la dreta arribés a governar a Barcelona ens trobaríem amb que un projecte com el Parc dels 3 Turons no existiria perquè el Sr. Trias no vol aquest parc, a ell el que li agraden són els ocells tipus estisores per retallar, retallar i retallar l'estat del benestar.
Al nostre candidat Jordi Hereu li agraden els espais verds i treballa perquè les polítiques que es desenvolupen a Barcelona facin que tothom tingui parcs a prop de casa tal com ens explica en aquest vídeo   http://youtu.be/oyCQdmEr-no

LES MEVES SENSACIONS (I)

Jo al costa de Jordi Hereu, la foto està publicada a La Vanguardia

Ahir a la nit vàrem començar la campanya. Amb força perquè al igual que Jordi Hereu, el nostre candidat, la gent socialista som gent convençuda. Convençuda de la necessitat de que Barcelona continuii sent una ciutat amb un gran equilibri entre els barris, on els serveis públics transports, escoles, places, zones verdes, centres cívics, biblioteques estiguin a l'abast de tothom visqui al barri que visqui de la nostra ciutat.

estic orgullosa d'una feina que malgrat que com li passa a tothom a vegades ha tingut daltabaixos, ha fet de Barcelona una ciutat que no està endeutada com Madrid i una ciutat que, a diferència de Madrid, posa a disposició de la seva ciutadania tot de serveis a prop de casa.
Personalment em va fer molta il.lusió que una dona de tanta vàlua com Carmen Romero estiguès entre nosaltres. 

FELIP PUIG, PROSTITUCIÓ, HOLANDA I GOVERNAR MIRANT ENRERE

Este cartel está en la entrada de Mercaleón. Ciudad donde el Ayuntamiento ha decidido realizar una campaña contra que las mujeres pueden ser compradas como cualquier otra mercancia.
Mentrestant a Catalunya hem de sentir declaracions com les del Sr. Felip Puig respecte a cóm de magnific es legalitzar la prostitució.

Fa ara 2 anys l’alcalde de Ámsterdam va fer unes declaracions dient que a la vista dels informes policials, de la INTERPOL i de totes les organitzacions que lluiten contra el tràfic i el comerç amb les dones i les criatures, ell no tornaría a legalitzar la prostitució. Es més, estudiaria cóm començar a provocar canvis per tal de que Holanda deixès de ser el paradís de les màfies.

El vergonyantment famós “Barrio Rosso”, negat per la gent de la ciutat quan s’els hi pregunta on és, es avui el producte de l’especulació inmobiliaria i mafiosa. Les condicions d’aquests dones son cada vegada més dures des de la famosa legalització.

Tambè a Alemania cada vegada tenen més força els moviments que volen legislar per a prohibir la prostitució i anar contra les máfies que trafiquen amb armes, droga i dones. La gent en aquest país va reaccionar quan els burdells van començar a fer "tarifa plana" per a l'adquisició de dones i begudes sense limit.

 Alguns links per tal de que el govern de CIU es posi al dia:

El Consejo de Estado considera que la prohibición de los anuncios de prostitución persigue un fin legítimo

L' opinió de la ADPC, dones periodistes de Catalunya que tenen en marxa des de fa més de 2 anys la campanya ¡No compris diaris amb anuncis de prostitució!