Els i les socialistes som partidaris d’eradicar progressivament la prostitució, començant per la lluita contra l’explotació sexual, especialment en els casos de trata i tràfic d’éssers humans [i]en el marc dels acords i convenis internacionals, i contra l’exercici de la prostitució a l’espai públic.
Des de tots els nivell administratius on tenim responsabilitat de govern, els i les socialistes hem d’oferir seguretat, protecció, en especial a les dones prostituïdes, a través de l’orientació, la formació i la reinserció sòciolaboral. Des del punt de vista de la nostra concepció del treball, l’exercici de la prostitució no es pot considerar mai com una alternativa laboral.
El marc legal actual permet actuar contra aquestes xarxes d’explotació sexual , a partir de les darreres adaptacions del Codi Penal per tal d’adequar-lo als delictes i penes pel tràfic de persones d’acord amb el Conveni Europeu per la Lluita contra el Tràfic de Persones (16.05.2005) en vigor a Espanya des de l’Agost d’enguany, i la futura transposició de la Decisió marc 2002/629/JAI del Consell de la UE.
D’altra banda, el marc jurídic, també permet una millora en l’atenció i la protecció a les víctimes a partir de la reforma de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta i de la Llei sobre Drets i Llibertats dels Estrangers i la seva integració social, que han de permetre conjuntament amb el desplegament de l’article 67 de la Llei 5/2008 del Dret de les Dones per l’Eradicació de la Violència Masclista, i l’aplicació efectiva del Pla Estatal contra el Tràfic de Persones amb Finalitats d’Explotació Sexual (2009-12) pretén una clara millora en l’atenció i la protecció a les víctimes.
Per tot això el PSC, en consonància amb el marc jurídic i la realitat i reptes socials actuals, ens comprometem a instar a les diferents Administracions a:
1.- Intensificar l’acció coordinada de les institucions per lluitar contra les xarxes amb finalitat d’explotació sexual.
Millorar els mecanismes d’identificació de les víctimes de la TEH amb finalitat d’explotació sexual;
Impulsar instruments de coordinació entre administracions, prioritàriament en l’àmbit de la seguretat per lluitar contra la trata, intensificant la cooperació entre els cossos i forces de seguretat;
Designació de fiscals especialment dedicats a la lluita contra aquestes xarxes. Davant els informes policials sobre l’existència de xarxes de proxenetisme, la Fiscalia desenvolupa un paper cabdal amb les seves actuacions d’ofici.
2.- Impulsar programes socials d’atenció i d’accés als recursos adreçat a les dones víctimes de la prostitució.
Elaborar un protocol interdepartamental del Govern de la Generalitat de Catalunya, d’atenció i accés als recursos a les persones que exerceixen la prostitució, especialment a les dones víctimes d’explotació sexual per tal d’oferir sortides i recursos en l’àmbit social, laboral i policial amb l’objectiu prioritari de facilita’ls alternatives de vida;
Articular un dispositiu d’urgència d’acolliment i protecció a les víctimes de trata amb finalitat d’explotació sexual, que garanteixi la coordinació interinstitucional i el desplegament de l’article 12 sobre assistència a les víctimes del Conveni Europeu contra la Trata d’Éssers Humans (BOE, 10/09/09);
Impulsar un programa de recursos de transició en l’àmbit de l’ocupació per garantir un procés d’inserció laboral adreçat a les víctimes de TEH i a les persones que exerceixen la prostitució i que manifestin la voluntat d’abandonar l’activitat.
3.- Dissuadir la demanda d’exercici de la prostitució a l’espai públic a través de l’enduriment de les sancions , alhora que sensibilitzar la societat sobre la vulneració de drets humans que suposa la pràctica l’explotació sexual.
Instar la redacció d’una Llei catalana, que en el marc de la Llei de Bases de Règim Local, tipifiqui aquelles conductes que en l’espai públic, poden tenir una especial incidència en àmbits com el de la salut o la convivència;
Instar la revisió del Decret 217/2002 d’1 d’agost pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s'exerceix la prostitució amb l’objectiu de limitar l’atorgament de llicències de bordells mitjançant l’enduriment de les seves condicions d’ubicació (limitant les distàncies entre si i les distàncies amb centres docents i altres tipus d’equipaments) i de les seves característiques (limitant el nombre de reservats annexos);
Continuar aplicant la política sancionadora, i endurint-la si és el cas, per la compra de serveis sexuals a l’espai públic (a través del codi penal i/o ordenances municipals);
Defensar la supressió efectiva dels anuncis de contactes en els mitjans de comunicació audiovisuals i escrit;
Sol·licitar al Consell Audiovisual de Catalunya un estudi sobre la implicació i la difusió del fenomen de la prostitució en els mitjans, tant audiovisuals com escrits.
[i] A Espanya es considera que són el 95% de les dones prostituides (segons dades de la Guardia Civil).
Document a la web del PSC
martes, marzo 16, 2010
lunes, marzo 15, 2010
Esforç, tenacitat, convicció, justícia: cada dia és 8 de març
Esforç de totes les dones que ens han precedit; tenacitat per persistir en la reivindicació; convicció en la necessària igualtat entre dones i homes i justícia perquè la nostra sigui una societat plenament igualitària. Aquests quatre preceptes són a la base de la celebració del 8 de març. Però no n’hi ha prou, i hem de tenir-los presents cada dia per tal que els avenços siguin cada cop més notoris i més notables.
I per aconseguir-ho, hem de comptar amb tota la societat. El 8 de març és una diada molt especial per a totes les dones, però sortosament cada vegada més ho és també per a molts homes. Molts homes que entenen també la necessitat de sumar-se a la nostra reivindicació.
Una reivindicació històrica, perquè enguany celebrem que fa 100 anys una dona, una líder socialista alemanya, Clara Zetkin, va proposar aquesta celebració a la Conferència Internacional de Dones de Copenhaguen, en el marc de la Segona Internacional Socialista.
L’origen de la diada explica que les reivindicacions van ser al principi de caràcter polític i laboral: el sufragi universal femení; el dret a ocupar càrrecs públics; el dret a l’educació i a la formació professional; el dret al treball en condicions dignes, i la no discriminació laboral ni salarial.
La causa d’aquestes reivindicacions l’hem de buscar en la revolució industrial, que havia provocat que una gran massa de dones de classe humil entressin a treballar a les fàbriques on sovint patien jornades extenuants que no les eximien del treball domèstic.
Avui, 100 anys després, podem dir amb orgull que l’esforç i la tenacitat de tantes dones que ens han precedit ens situen en una posició molt millor. Els avenços legislatius que s’han produït en els darrers anys i la sensibilització generalitzada per a treballar conjuntament, homes i dones, per la igualtat real i efectiva, són evidents.
Des dels governs socialistes i des del conjunt de les administracions públiques es treballa el principi d’igualtat de tracte i oportunitats transversalment i es determinen els criteris que han de guiar l’actuació dels poders públics.
La proporció de dones i homes en els àmbits de presa de decisions ha de ser equilibrada (40-60); una proporció que és obligatòria en les llistes electorals. I s’invita els consells d’administració de les grans empreses que l’aconsegueixin en un termini de 8 anys.
Per primer cop a la història d’Espanya tenim un govern amb majoria de dones, s’ha creat un Ministeri d’Igualtat i s’ha aprovat un Pla estratègic d’igualtat d’oportunitats.
Al Parlament de Catalunya s’han multiplicat per 7 les parlamentàries, que ja constitueixen el 36,3% de la Càmara. També el nombre de regidores s’ha multiplicat per 7. I avui ja són prop 13 de cada 100 les alcaldesses que tenim als nostres ajuntaments.
Però no en tenim prou. I per això, des de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, vam posar en marxa un Institut de Formació Política per a Dones. Una iniciativa pionera a l’Estat espanyol amb la qual volem apoderar les dones polítiques de casa nostra per aconseguir que cada cop siguem més i tinguem més i millors eines de treball.
Aquest és un àmbit que hem de potenciar perquè és evident que el paper que hem tingut i tenim les dones a la política ha estat crucial per aconseguir tots aquests avenços que relatava.
Però no servirien de res les lleis ni les polítiques si la societat no ens pot seguir. Per això treballem en la sensibilització, perquè hem de trencar estereotips i falsos mites, sobretot en la gent més jove.
És evident, doncs, que des de l’esquerra, des dels àmbits de govern socialistes, hem fet molta feina en els darrers anys. I n’hem d’estar satisfetes. Però no n’hi ha prou.
Quan arriben aquestes dates, quan s’apropa el 8 de març, la realitat en relació als temes de gènere és més palesa, surt al carrer, als mitjans. I hem d’aprofitar-ho per a fer sentir la nostra veu i aconseguir que tots aquests reptes siguin una realitat assolida tan aviat com sigui possible.
Però només ho aconseguirem si tenim ben clar que 8 de març és cada dia, que hem de treballar des de les administracions, des de la nostra vida quotidiana, per tal que poguem prémer cada cop amb més força l’accelerador que ens ha de dur vers una societat realment igualitària i que respecti la diversitat.
Article publicat a Dones en xarxa
I per aconseguir-ho, hem de comptar amb tota la societat. El 8 de març és una diada molt especial per a totes les dones, però sortosament cada vegada més ho és també per a molts homes. Molts homes que entenen també la necessitat de sumar-se a la nostra reivindicació.
Una reivindicació històrica, perquè enguany celebrem que fa 100 anys una dona, una líder socialista alemanya, Clara Zetkin, va proposar aquesta celebració a la Conferència Internacional de Dones de Copenhaguen, en el marc de la Segona Internacional Socialista.
L’origen de la diada explica que les reivindicacions van ser al principi de caràcter polític i laboral: el sufragi universal femení; el dret a ocupar càrrecs públics; el dret a l’educació i a la formació professional; el dret al treball en condicions dignes, i la no discriminació laboral ni salarial.
La causa d’aquestes reivindicacions l’hem de buscar en la revolució industrial, que havia provocat que una gran massa de dones de classe humil entressin a treballar a les fàbriques on sovint patien jornades extenuants que no les eximien del treball domèstic.
Avui, 100 anys després, podem dir amb orgull que l’esforç i la tenacitat de tantes dones que ens han precedit ens situen en una posició molt millor. Els avenços legislatius que s’han produït en els darrers anys i la sensibilització generalitzada per a treballar conjuntament, homes i dones, per la igualtat real i efectiva, són evidents.
Des dels governs socialistes i des del conjunt de les administracions públiques es treballa el principi d’igualtat de tracte i oportunitats transversalment i es determinen els criteris que han de guiar l’actuació dels poders públics.
La proporció de dones i homes en els àmbits de presa de decisions ha de ser equilibrada (40-60); una proporció que és obligatòria en les llistes electorals. I s’invita els consells d’administració de les grans empreses que l’aconsegueixin en un termini de 8 anys.
Per primer cop a la història d’Espanya tenim un govern amb majoria de dones, s’ha creat un Ministeri d’Igualtat i s’ha aprovat un Pla estratègic d’igualtat d’oportunitats.
Al Parlament de Catalunya s’han multiplicat per 7 les parlamentàries, que ja constitueixen el 36,3% de la Càmara. També el nombre de regidores s’ha multiplicat per 7. I avui ja són prop 13 de cada 100 les alcaldesses que tenim als nostres ajuntaments.
Però no en tenim prou. I per això, des de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, vam posar en marxa un Institut de Formació Política per a Dones. Una iniciativa pionera a l’Estat espanyol amb la qual volem apoderar les dones polítiques de casa nostra per aconseguir que cada cop siguem més i tinguem més i millors eines de treball.
Aquest és un àmbit que hem de potenciar perquè és evident que el paper que hem tingut i tenim les dones a la política ha estat crucial per aconseguir tots aquests avenços que relatava.
Però no servirien de res les lleis ni les polítiques si la societat no ens pot seguir. Per això treballem en la sensibilització, perquè hem de trencar estereotips i falsos mites, sobretot en la gent més jove.
És evident, doncs, que des de l’esquerra, des dels àmbits de govern socialistes, hem fet molta feina en els darrers anys. I n’hem d’estar satisfetes. Però no n’hi ha prou.
Quan arriben aquestes dates, quan s’apropa el 8 de març, la realitat en relació als temes de gènere és més palesa, surt al carrer, als mitjans. I hem d’aprofitar-ho per a fer sentir la nostra veu i aconseguir que tots aquests reptes siguin una realitat assolida tan aviat com sigui possible.
Però només ho aconseguirem si tenim ben clar que 8 de març és cada dia, que hem de treballar des de les administracions, des de la nostra vida quotidiana, per tal que poguem prémer cada cop amb més força l’accelerador que ens ha de dur vers una societat realment igualitària i que respecti la diversitat.
Article publicat a Dones en xarxa
martes, marzo 09, 2010
L'aposta pel talent femení, èxit del nou model productiu.
Les dones i els homes socialistes commemorem que avui, 8 de març, el Dia Internacional de les Dones, fa 100 anys que la socialista Clara Zetkin va proposar aquesta celebració amb l’objectiu de promoure el sufragi universal femení, 30 anys de l’adopció de la Convenció per a l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones i 15 anys de la Plataforma d’Acció de Beijing.Hem de tenir molt presents aquests cent anys de lluita pels drets de ciutadania de les dones. Avui hem de reivindicar més fort que mai la importància de la igualtat d’oportunitats com a condició indispensable per al creixement sostenible, l’ocupació, la competitivitat, l’excel·lència científica i la cohesió social. La igualtat entre dones i homes és una qüestió de drets fonamentals i de justícia social però també una condició prèvia per a la superació de la crisi econòmica i financera que estem patint.
Les i els socialistes treballem per una transformació de les estructures i els models tradicionals que persisteixen a la nostra societat. El dèficit que suposa la baixa participació i representació de les dones, sobretot en el sector econòmic i financer, significa una pèrdua de talent femení que no ens podem permetre. D’altra, constatem la pervivència dels estereotips sexistes a la nostra societat, sent especialment preocupant la reproducció d’esquemes masclistes entre les generacions més joves.
En aquest context ens comprometem a seguir treballant perquè la igualtat de gènere sigui una prioritat en totes les agendes polítiques i avalem la feina feta pel govern d’esquerres a Catalunya que ha aconseguit que en 4 anys s’hagin duplicat els recursos destinats a la lluita contra la violència de gènere. S’han posat en marxa protocols sectorials de detecció, atenció i recuperació de les dones que han patit maltractaments; es disposa de 19 jutjats de violència sobre la dona i 5 oficines d’atenció a la víctima del delicte; s’han especialitzat efectius dels Mossos d’Esquadra des dels Grups d’Atenció a la Víctima i s’han creat espais específics a les comissaries; s’està desplegant la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral amb nous Centres d’Intervenció Especialitzada (Salt, Sant Feliu de Llobregat, Amposta i Tarragona); i s’ha dotat de més recursos al món local pels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones.
En l’àmbit de la igualtat d’oportunitats a la feina més de 400 empreses catalanes han rebut suport i formació per a l’elaboració de plans d’igualtat; accions com el Jo, directiva, la xarxa Ariadna de mentoria, la incorporació de dones en el sector del metall i del motor, o els ajuts a les dones rurals per a l'accés a la cotitularitat de les explotacions agràries han millorat la presència de dones en sectors molt masculinitzats i en àmbits de presa de decisió. I més de 3300 dones en situació de vulnerabilitat per l’atur o la violència s’han beneficiat de diversos tipus d’ajuts.
Des del socialisme seguirem apostant per un nou contracte social que asseguri el repartiment entre dones i homes de tots els treballs, els remunerats i els de cura de les persones, així com el repartiment del poder en tots els àmbits. Les polítiques d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes requereixen d’una veritable conscienciació de tots els agents socials i la seva rendibilitat es tradueix en majors taxes d’ocupació, més contribució al PIB, majors ingressos fiscals, índex de natalitat sostenibles i més cohesió social. Sens dubte, la qualitat de les nostres democràcies requereix una participació equilibrada d’homes i dones en tots els espais de presa de decisions, sobretot en l’àmbit financer i econòmic en un moment de crisi com el que vivim.
Manifest del PSC del dia Internacional de les Dones de 2010
Podeu escoltar també les meves declaracions: "Volem ser no només la meitat de dones que treballa, sinó també ocupar els llocs de responsabilitat que ens corresponen”
Podeu veure el video: "Preferim posar l'èmfasi en l'optimisme"
Suscribirse a:
Entradas (Atom)