martes, noviembre 29, 2011

LA MEITAT DEL PODER

Aquí us deixo l'article que avui ha sortit publicat a el Periodico i que signem gairebé 50 dones socialistes:

En aquests moments tan decisius per al socialisme català, a les portes del XIIè Congrés del PSC, declarem que som feministes perquè som socialistes, i perquè no volem ni podem viure d’esquenes a aquesta màxima que és tan nostra com de totes aquelles persones, dones i homes, que han lluitat per la igualtat de gènere al llarg de la història. El seu llegat és tan valuós que no pot caure en l’oblit, és un pilar ideològic de primer ordre al qual ens devem, tant en la reivindicació com en l’acció.
La nostra és una contribució a la igualtat entre tots els éssers humans, en tots els àmbits. Ho és ara i ho ha estat sempre. Noms imprescindibles per a la lluita pels drets de les dones però també per a l’emancipació de totes les persones com la Clara Zetkin o la Clara Campoamor en són un exemple, com també ho són els de les socialistes Mercè Sala, Marta Mata o Francesca Martin.
La batalla és discursiva, és argumentada, és dialogada, no busca vèncer però sí convèncer. La famosa afirmació de Kate Millet “allò que és personal és polític” dóna sentit a la nostra vocació política, i gràcies a aquesta tradició feminista hem plantejat en el passat qüestions de màxima importància com la vindicació del talent de les dones i de la seva capacitat de lideratge en els àmbits social, polític i econòmic; la necessitat de conciliació de la vida personal i laboral, tant la nostra com la d’ells, i la coresponsabilitat en l’àmbit privat; l’eliminació de la bretxa salarial; la defensa dels drets sexuals i reproductius; i l’eradicació total i definitiva de totes les manifestacions i formes de la violència masclista, entre d’altres. I és cert que hem cercat aliances i complicitats també amb els nostres companys. Per això, volem agrair l’empatia vers la causa que -insistim- ha de continuar essent comuna. Però el feminisme no és conformista, és valent. No volem escudar-nos en eufemismes. Ho diem clar:  “La meitat del cel, la meitat de la terra, la meitat del poder”. Només així dones i homes podrem conviure en condicions de plena justícia social.
Ens erigim, doncs, en peu d’igualtat, per recordar que som la meitat i aspirem a una direcció plural, on la cúpula de la comissió executiva es conformi tenint en compte el principi d’equilibri de sexes, entre d’altres. És cert que les quotes ens han donat accés a l’assumpció de responsabilitats, però també s’ha demostrat que no són un instrument que garanteixi completament el repartiment paritari del poder. Per això, és necessari un acord polític que, en el marc del proper congrés, consolidi la democràcia paritària com un dels fonaments ideològics i estratègics del Partit dels Socialistes de Catalunya. Nosaltres jugarem aquest partit.

Signen:
  • Mònica Almiñana, senadora electa.
  • Maria Badia, diputada al Parlament Europeu i secretària de Política Europea i Internacional de la Comissió Executiva del PSC.
  • Montserrat Badia, alcaldessa de Castellbell i el Vilar.
  • Meritxell Batet, diputada electa al Congrés.
  • Maria Josep Beltran, alcaldessa de Tivenys.
  • Sara Berbel, membre de la Permanent del Consell de les Dones del PSC.
  •  Laia Bonet, diputada i portaveu adjunta del Grup Socialista al Parlament de Catalunya i secretària del Desenvolupament Estatutari de la Comissió Executiva del PSC.
  • Emilia Briones, coordinadora de la Comissió de Formació del Consell de les Dones del PSC i regidora de Cornellà.
  • Mertitxell Cabezón, ex diputada al Congrés.
  • Montserrat Capdevila, diputada al Parlament de Catalunya. 
  • Magda Casamitjana, membre de la candidatura a les Corts.
  •  Rosa Mª Caselles, alcaldessa de Benavent de Segrià.
  • Cristina Cardenete, membre de la candidatura a les Corts.
  • Carme Carmona, alcaldessa de Cerdanyola del Vallès.
  • Carme Chacón, ministra de Defensa en funcions, membre de la Comissió Executiva del PSC i membre de la Comissió Executiva Federal del PSOE.
  • Aintzane Conesa, coordinadora de la Comissió de Paritat del Consell de les Dones del PSC.
  • Tere Cunillera, diputada electa al Congrés.
  • Isabel Darder, secretaria d’Educació de la Comissió Executiva del PSC. 
  • Pilar Diaz, alcaldessa d’Esplugues.
  •  Esperança Esteve, diputada electa al Congrés.
  • Anna del Frago, alcaldessa de Barberà del Vallès.
  •  Jordina Freixanet, secretària Nacional de la Comissió Executiva del PSC.
  •  Carme Garcia Lores, alcaldessa de Rubí.
  •   Marina Geli, diputada al Parlament de Catalunya i secretaria de Salut de la Comissió Executiva del PSC.
  •   Eva Granados, diputada al Parlament de Catalunya.
  • Mònica Lafuente, diputada al Parlament de Catalunya.
  • Isabel López,  diputada electa al Congrés.
  • Raquel López, membre de la candidatura a les Corts.
  • Manuela de Madre, ex secretària de Polítiques de les Dones del PSC, diputada al Parlament de Catalunya i membre de la Comissió Executiva del PSC.
  • Glòria Mans,  membre de la candidatura a les Corts.
  • Núria Marín, alcaldessa de L’Hospitalet.
  •  Eva Martínez, alcaldessa de Vallirana.
  • Rocío Martinez-Sempere, diputada i portaveu adjunta Grup Socialista al Parlament de Catalunya.
  • Caterina Mieras, diputada al Parlament de Catalunya.
  •  Imma Moraleda, secretària de Polítiques de les Dones del PSC i presidenta del Consell de les Dones del PSC.
  •  Lourdes Muñoz, ex secretària de Polítiques de les Dones del PSC, ex diputada al Congrés i coordinadora de la Comissió de Societat del Coneixement del Consell de les Dones del PSC.
  •  Gisela Navarro, membre de la Permanent del Consell de les Dones del PSC i regidora de Viladecans.
  •  Teresa Padrós, alcaldessa de Palau-solità i Plegamans.
  •  Agnès Pardell, diputada al Parlament de Catalunya.
  •  Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i secretaria de Pau, Solidaritat i Cooperació de la Comissió Executiva del PSC. 
  •   Josefa Peiró, membre de la candidatura a Les Corts. 
  •   Iolanda Pineda, membre de la Comissió Executiva del PSC i membre de la candidatura a les Corts.
  • Consol Prados, diputada al Parlament de Catalunya i membre de la Comissió Executiva del PSC.
  •  Esther Pujol, alcaldessa de Tiana.
  • Lídia Santos, secretària de Polítiques de Justícia i Seguretat del PSC.
  • Núria Segú, diputada al Parlament de Catalunya.
  • Lucia Solis, vicepresidenta del Consell de les Dones del PSC.
  • Montserrat Tura, diputada i membre de la Mesa del Parlament de Catalunya i membre de la Comissió Executiva del PSC.
  •  Núria Ventura, diputada al Parlament de Catalunya i membre de la Comissió Executiva del PSC.

miércoles, mayo 18, 2011

TELEMADRID VE CONSPIRACIONES DONDE JORDI HEREU VE DEMOCRACIA Y CIUDADANÍA

MIS SENSACIONES (5)

En los desayunos de RTVE que conduce la gran periodista Ana Pastor  Jordi Hereu se posicionó de forma muy clara respecto al movimiento Democracia Real ¡Ya! demostrando que es un político que sabe estar pendiente de las exigencias de la ciudadanía, de sus necesidades y que reflexiona de forma constante sobre su trabajo político.
Quiero reproducir sus palabras ante la pregunta de Ana Pastor porque me parecieron muy interesantes:

"Democracia real pone sobre la mesa el gran reto de que la politica debe mejorar sus mecanismos de representación de la ciudadanía"

                                     y
"Me tomo este movimiento como un gran reto que obliga a  estar a la altura de las expectativas y necesidades de la ciudadanía"

Las mujeres sabemos de la necesidad de poder estar representadas en paridad, de que haya buenos mecanismos de comunicación para que las necesidades y los problemas puedan ser resueltos y para avanzar hacía una sociedad donde la equidad, la paridad y la igualdad sean valores incuestionables. Es por esta razón que las mujeres de Barcelona, que creemos en estos valores y en el socialismo como la vía política para conseguir esa sociedad, hemos hecho este vídeo

martes, mayo 17, 2011

LES MEVES SENSACIONS (4)






El dilluns em varen fer una entrevista Catalunya Press. Vaig parlar de la Barcelona que hem construït amb les polítiques socialistes. Una Barcelona que ha procurat la equitat entre tots els barris perquè tothom visqui on visqui tingui tots els serveis a prop seu i que ha fet de la lluita contra la violència masclista una prioritat. Una ciutat que jo desitjo que continuï sent progressista, oberta, acollidora i que fa polítiques per a que el dret a l'Estat del Benestar no sigui mai vulnerat. Segurament algunes vegades no aconseguim que tot marxi però el que estic segura perquè ho estem veient en el govern de la Generalitat, quan la dreta arriba al poder es dedica a desballestar l'Estat del Benestar per el que tantes i tantes persones hem lluitat.

Les dones sabem que la ciutat de Jordi Hereu és la ciutat de la gent, la proximitat i les dones per aquest motiu vàrem fer aquest Manifest



sábado, mayo 14, 2011

A MI M'AGRADA LA IGUALTAT, LES MEVES SENSACIONS (3)


Alguns  homes quan parlen d'igualtat es nota que no hi creuen o que en parlen perquè algú els hi ha dit que ho han de fer si volen guanyar vots. En Jordi Hereu, el nostre candidat, es un home al que varem veure emocionat, content d'estar amb moltes dones que ell sap que son feministes de primera línia. Al Centre Cultural Teresa Pamies (un centre  esplèndid que us recomano visitar) ens varem reunir moltes dones unes més grans, altres més joves però totes amb un nexe comú: entendre que el foment de la igualtat i la prespectiva de gènere son condicións inexcusables per a construir una societat equitativa i paritària; es a dir respectuosa amb els drets humans i amb la diversitat. 
Tambè totes sabem que a Barcelona, amb un ajuntament fent polítiques d'esquerres, s'han fet polítiques que altres ciutats no tenen o han tardat molts anys a tenir. 
Encara queda molt per fer però totes sabem que un govern de dretes no tant sols no farà més polítiques si no que es carregarà les polítiques, i els serveis que d'elles s'en deriven, que ja formen part de la vida quotidiana de Barcelona. 
Acabo aquest post amb unes paraules d'en Jordi Hereu que a totes crec que ens vàren emocionar: El socialisme enllaça amb el feminisme en la seva lluita per erradicar les desigualtats.

lunes, mayo 09, 2011

LES MEVES SENSACIONS DEL FINDE



Un cap de setmana sense descans. Bé, jo unes estones vaig descansar que s'ha de  cuidar a les persones de la família que no es troben be. Però ha estat intens. Passejar per Barcelona ens mostra una ciutat tant diferent de quan jo era petita i va arribar la democràcia. Miro les fotografies d'aquella Barcelona grisa, bruta, amb uns barris que no tenien res i un centre que semblava que ho tenia tot... però tampoc tenia res. Ni sales d'estudi, ni biblioteques, ni centres cívics.. ni illes com a petits parcs tal com havia volgut Cerdà. Parcs, zones verdes, un dèficit que la nostra ciutat va patir durant molts anys i que ara poc a poc anem recuperant amb parcs petits o grans quan es recuperen per a la ciutat fàbriques i zones que es salven de l’ especulació, cosa que no passa a altres ciutats governades per la dreta. Bé, de fet si la dreta arribés a governar a Barcelona ens trobaríem amb que un projecte com el Parc dels 3 Turons no existiria perquè el Sr. Trias no vol aquest parc, a ell el que li agraden són els ocells tipus estisores per retallar, retallar i retallar l'estat del benestar.
Al nostre candidat Jordi Hereu li agraden els espais verds i treballa perquè les polítiques que es desenvolupen a Barcelona facin que tothom tingui parcs a prop de casa tal com ens explica en aquest vídeo   http://youtu.be/oyCQdmEr-no

sábado, mayo 07, 2011

LES MEVES SENSACIONS (I)


Jo al costa de Jordi Hereu, la foto està publicada a La Vanguardia


Ahir a la nit vàrem començar la campanya. Amb força perquè al igual que Jordi Hereu, el nostre candidat, la gent socialista som gent convençuda. Convençuda de la necessitat de que Barcelona continuii sent una ciutat amb un gran equilibri entre els barris, on els serveis públics transports, escoles, places, zones verdes, centres cívics, biblioteques estiguin a l'abast de tothom visqui al barri que visqui de la nostra ciutat.
estic orgullosa d'una feina que malgrat que com li passa a tothom a vegades ha tingut daltabaixos, ha fet de Barcelona una ciutat que no està endeutada com Madrid i una ciutat que, a diferència de Madrid, posa a disposició de la seva ciutadania tot de serveis a prop de casa.
Personalment em va fer molta il.lusió que una dona de tanta vàlua com Carmen Romero estiguès entre nosaltres. 

viernes, abril 01, 2011

FELIP PUIG, PROSTITUCIÓ, HOLANDA I GOVERNAR MIRANT ENRERE

Este cartel está en la entrada de Mercaleón. Ciudad donde el Ayuntamiento ha decidido realizar una campaña contra que las mujeres pueden ser compradas como cualquier otra mercancia.
Mentrestant a Catalunya hem de sentir declaracions com les del Sr. Felip Puig respecte a cóm de magnific es legalitzar la prostitució.

Fa ara 2 anys l’alcalde de Ámsterdam va fer unes declaracions dient que a la vista dels informes policials, de la INTERPOL i de totes les organitzacions que lluiten contra el tràfic i el comerç amb les dones i les criatures, ell no tornaría a legalitzar la prostitució. Es més, estudiaria cóm començar a provocar canvis per tal de que Holanda deixès de ser el paradís de les màfies.
El vergonyantment famós “Barrio Rosso”, negat per la gent de la ciutat quan s’els hi pregunta on és, es avui el producte de l’especulació inmobiliaria i mafiosa. Les condicions d’aquests dones son cada vegada més dures des de la famosa legalització.
Tambè a Alemania cada vegada tenen més força els moviments que volen legislar per a prohibir la prostitució i anar contra les máfies que trafiquen amb armes, droga i dones. La gent en aquest país va reaccionar quan els burdells van començar a fer "tarifa plana" per a l'adquisició de dones i begudes sense limit.
 Alguns links per tal de que el govern de CIU es posi al dia:

martes, febrero 15, 2011

LES DONES SOCIALISTES DONEM SUPORT A JORDI HEREU, CANDIDAT I ALCALDE


www.btvnoticies.cat
Les dones socialistes sabem que el nostre model de ciutat no està esgotat, que s’ha anat renovant amb la creativitat, les TICs, la captació de talent, recolzant  que les dones aconsegueixin la paritat al món laboral i universitari... En definitiva, acompanyant les noves formes de saber i de fer que ens serviran per projectar la nostra Barcelona al món com la ciutat de les noves oportunitats.
La nostra ciutat necessita comptar amb el talent femení per sortir enfortida de la crisi i fa anys treballa en aquesta direcció. Per  fer-ho cal que cada barri sigui un centre. Cal una ciutat compacta:escoles de primer nivell i escoles bressol a tots els barris, comerç de proximitat, un teixit associatiu fort, que la gent gran tingui oportunitats d’oci i pugui ser ben atesa. Tot això només es pot fer coneixent Barcelona pam a pam, parlant amb la seva gent i escoltant  molt especialment les dones.
Volem una Barcelona solidària amb altres ciutats del mon, que treballi per la interculturalitat. Una Barcelona hereva i impulsora de les millors tradicions democràtiques, sense por al futur, perquè el futur s’albira ple de noves oportunitats, molt especialment per a les dones.
En el procés de primàries per escollir el candidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona, les dones socialistes volem fer públiques les raons del nostre suport a l’actual alcalde  i candidat  Jordi Hereu. Recolzem en Jordi Hereu per moltes raons que pots veure en el nostre MANIFEST   perquè estem d’acord amb la seva forma de fer política al servei de les persones i amb les persones.
Vull remarcar algunes d'elles com, per exemple, que Jordi Hereu: 
  • entén el lideratge  com una acció col·lectiva i que  és la gent la que dona sentit a l’acció política i que l’acció política és una tasca col·lectiva. 
  • te coherència i compromís amb el projecte socialista el que ha fet de Barcelona  una ciutat més justa, més igual i vertebrada, més integradora, educadora, cívica i segura, dinàmica i plena d’oportunitats, capdavantera en politiques socials.
  • entén l’acció política com proximitat, posar cara i noms a la gent de Barcelona. En aquests moments de dificultats pal·liar els efectes de la crisi sobre les persones i impulsar i recolzar el dinamisme econòmic de la ciutat ha estat una prioritat
  • entén també l’acció política com eficàcia. La bona gestió i solvència dels comptes de la ciutat, tot i la crisi, han permès continuar les infraestructures portar el Metro al Carmel, Roquetes i Bon Pastor, universalitzar la tele-assistència i l’atenció domiciliària, crear la T-12, doblar el nombre de places d’escoles bressol o ampliar la guàrdia urbana
  • te ambició i  passió per Barcelona.
  • porta Barcelona al cap i al cor
Les dones socialistes recolzem en Jordi Hereu perquè estimem Barcelona.
Podeu fer seguiment de les eleccions primàries al PSC i de la campanya d'en Jordi Hereu clicant aquí

miércoles, febrero 09, 2011

EL FRACAS DE LES ESQUERRES A CATALUNYA, O LA INDUSTRIA DEL NACIONALISMO ARRASA

Aquests dies, les primaries i la tasca de treballar per la meva ciutat absorbeixen tot el meu temps i no he pogut estar activa ni al blog ni a Twitter, pero feia dies que us colia recomanar aquest article del Javier Cercas a El País. El Fracaso de la Izquierda en Catalunya
Voldría assenyalar-vos dos paràgrafs que crec molt importants per a la reflexió política que tothom hem de fer al llarg dels pròxims mesos.
 "El nacionalisme català és una indústria pròspera, igual que l'independentisme, en els fets un nacionalisme sense eufemismes del qual la seva pròpia existència depèn precisament, com ha escrit Jordi Soler, de que els seus objectius teòrics no s'acompleixin: si algun dia Catalunya fos independent la indústria s'acabaria, el que autoritza a sospitar que fins i tot molts independentistes no volen la independència més que de bocaPer altra banda, l'antinacionalisme català de la gent nacionalista espanyola és una indústria no menys pròspera, encara que ja sigui un clixé, és veritat que el nacionalisme català viu del victimisme, però s'oblida que l'antinacionalisme català viu sovint del mateix: dir que la societat catalana és una societat totalitària, com repeteixen tanta gent antinacionalista catalana, és una ostentació d'ignorància interessada o un insult per a les persones que viuen en societats totalitàries".


"Com tothom sap, el problema electoral del PSC és molt més antic i més seriós: és el problema dels diversos centenars de milers de ciutadans i ciutadanes que, reiteradament, voten socialista a les eleccions generals i es queden a casa en les eleccions autonòmiques, només cal recordar que en les últimes generals el PSC va obtenir 1.600.000 vots, mentre que en les últimes autonòmiques no ha arribat als 600.000: més d'un milió de vots de diferència. Aquest és el veritable problema: el de la ciutadania que no se sent concernida pel tradicional catalanisme d'esquerres del PSC, no, cal conjecturar, perquè sigui d'esquerres, sinó perquè està colonitzat pel nacionalisme. Això vol dir que la gent votant que es sent esquerrana i que ha estat perduda en les eleccions autonòmiques es nacionalista espanyola i que, per no perdre-la, el PSC ha de canviar el catalanisme d'esquerres pel espanyolisme d'esquerres? En la meva opinió, no: només vol dir que l'esquerra catalana ha de rebutjar la confrontació entre nacionalismes rebutjant per igual i per les mateixes raons -per ser ambdós irracionalistes, comunitaristes i insolidaris, és a dir, fonamentalment reaccionaris- el nacionalisme català i l'espanyol; o dit d'una altra manera: ha de trencar amb el seu discurs tradicional construint a canvi un discurs que, abans que català o espanyol, sigui un discurs d'esquerra, un discurs capaç d'enfrontar-sense ambigüitats a l'hegemonia del discurs nacionalista"
Com podreu veure he canviat el llenguatge sexista dels dos paràgrafs per un llenguatge inclusiu.
Doncs, aquests son els dos paràgrafs que us volía deixar per a que formin part de la munió d'elements de reflexió que hem de tenir per tal de poder mostrar que nosaltres formen part d'un partit d'esquerres que fa polítiques d'esquerres, que s'equivoca, que reflexiona i que per damunt de tot, busca el be comú. 

lunes, enero 17, 2011

¡DISFRUTEMOS LO VOTADO!

Cuando en este país gana CIU, en realidad gana Unió, que es la derecha ligada a los prejuicios mas sexistas en nombre de una religión, la católica, que también lo es. Así que para que nadie se llame a engaño, la Consellera d' Educació, Irene Rigau, ha comenzado su andadura legislativa demostrando que su máxima de gobierno no es buscar el bien común, si no volver hacia atrás en el tiempo y que los privilegios de algunas gentes sean los que se consoliden en detrimento del Estado del Bienestar. En el caso de Educación no hay mas que ver cuales han sido sus primeras declaraciones, en ellas abre la puerta a subvencionar a las escuelas que segregan a las criaturas por sexo.
Ningún dato científico avala que para preparar para la vida cotidiana y la convivencia en el espacio público y privado, la escuela deba educar de forma segregada. Es mas, la mejor y más saludable manera de que una persona esté preparada para la vida cotidiana es mediante la convivencia entre ambos sexos para aprender desde bien temprana edad, que la igualdad y la equidad son imprescindibles para que este mundo sea un lugar saludable.
Los sindicatos de la enseñanza están ya preparándose para lo que se prevé serán unas actuaciones en el mas estricto estilo retrogrado que ahondar mas en la diferencia entre enseñanza privada y pública y que seguir dando, como demuestran lo sindicatos, una gran cantidad de dinero público a unas escuelas de élite concertadas que vulneran el principio de igualdad que garantiza la Constitución, segregando por sexos.
El Estado tiene la obligación de garantizar la igualdad oportunidades mediante una reglamentación de la educación que no deje lugar a una enseñanza elitista que se alimente de dinero público y obedezca a prejuicios religiosos, sexistas o de cualquier otra índole.
Hemos de defender que en nuestro país la enseñanza responda a parámetros científicos y laicos.

martes, enero 11, 2011

ARA, 20 ANYS ENRERE

Com no podia ser d’una altra manera en un govern conservador i de dretes les retallades comencen pels drets socials i, dins d’aquests, els de les dones sempre ocupen el primer lloc per aquests tipus de governs. Així doncs, el President Mas no ha volgut ser menys i per demostrar que ell i el seu timó tenen molt clar cóm es navega per la dreta ha començat les retallades per on havia de fer-les: pels drets de les dones.
Com diu  la Consuelo Barea en el seu  article:“Empezamos mal” , la tornada a les cavernes ja ha començat: L' Institut Català de les Dones el situen al pou del Departament de Benestar i Famílies foragitant-lo del Departament de Presidència. Aquest aparentment petit detall d'ubicació orgànica ho diu tot respecte a la importància que els drets de les dones  i la igualtat d’oportunitats tenen per al nou govern.
La Direcció General d’Oportunitats en el Treball, suprimida.
El Programa de Seguretat contra la violència masclista, suprimit.
Tot plegat suposa un gran pas enrere  i la clara voluntat d' anular totes les polítiques d'esquerres que s'havien desenvolupat en aquest país en els darrers anys i que estaven ajudant a canviar les estructures que oprimeixen i discriminen moltes dones.
Es tal la seva dèria per acabar amb totes les polítiques progressistes que estaven en marxa que també han tancat el suport a les empreses per implantar mesures d’igualtat
i els ajuts per a la consolidació dels lideratges femenins. Les primeres van beneficiar a
més de 250.000 persones i els segons van ajudar a més de 1.100 empresàries.
Es a dir, que s'acaben de carregar els camins que tenien les empreses per fidelitzar el talent.
Des d’algunes xarxes socials ja han començat les queixes, podeu llegir el manifest de Dones en Xarxa .
Per acabar voldria recordar-li al Sr. Mas la declaració que més de 1000 dones van fer en el Congrés She Leader, organitzat el juny passat per un govern de la  Generalitat de Catalunya que sí creia en els drets de les catalanes i els catalans a viure en una societat igualitària.  Potser llegint el que diuen respecte al valor que per a les empreses representa tenir  el talent femení en tots els seus departaments i direccions i a l’ importància que te per a la democràcia que els governs impulsin polítiques d'igualtat per tal de que les nostres societats estiguin cohesionades socialment, fins i tot, podrà aprendre algunes de les coses més bàsiques del que representa governar un país pel camí del progrés.