Aquests dies, les primaries i la tasca de treballar per la meva ciutat absorbeixen tot el meu temps i no he pogut estar activa ni al blog ni a Twitter, pero feia dies que us colia recomanar aquest article del Javier Cercas a El País. El Fracaso de la Izquierda en Catalunya.
Voldría assenyalar-vos dos paràgrafs que crec molt importants per a la reflexió política que tothom hem de fer al llarg dels pròxims mesos.
"El nacionalisme català és una indústria pròspera, igual que l'independentisme, en els fets un nacionalisme sense eufemismes del qual la seva pròpia existència depèn precisament, com ha escrit Jordi Soler, de que els seus objectius teòrics no s'acompleixin: si algun dia Catalunya fos independent la indústria s'acabaria, el que autoritza a sospitar que fins i tot molts independentistes no volen la independència més que de boca. Per altra banda, l'antinacionalisme català de la gent nacionalista espanyola és una indústria no menys pròspera, encara que ja sigui un clixé, és veritat que el nacionalisme català viu del victimisme, però s'oblida que l'antinacionalisme català viu sovint del mateix: dir que la societat catalana és una societat totalitària, com repeteixen tanta gent antinacionalista catalana, és una ostentació d'ignorància interessada o un insult per a les persones que viuen en societats totalitàries".
"Com tothom sap, el problema electoral del PSC és molt més antic i més seriós: és el problema dels diversos centenars de milers de ciutadans i ciutadanes que, reiteradament, voten socialista a les eleccions generals i es queden a casa en les eleccions autonòmiques, només cal recordar que en les últimes generals el PSC va obtenir 1.600.000 vots, mentre que en les últimes autonòmiques no ha arribat als 600.000: més d'un milió de vots de diferència. Aquest és el veritable problema: el de la ciutadania que no se sent concernida pel tradicional catalanisme d'esquerres del PSC, no, cal conjecturar, perquè sigui d'esquerres, sinó perquè està colonitzat pel nacionalisme. Això vol dir que la gent votant que es sent esquerrana i que ha estat perduda en les eleccions autonòmiques es nacionalista espanyola i que, per no perdre-la, el PSC ha de canviar el catalanisme d'esquerres pel espanyolisme d'esquerres? En la meva opinió, no: només vol dir que l'esquerra catalana ha de rebutjar la confrontació entre nacionalismes rebutjant per igual i per les mateixes raons -per ser ambdós irracionalistes, comunitaristes i insolidaris, és a dir, fonamentalment reaccionaris- el nacionalisme català i l'espanyol; o dit d'una altra manera: ha de trencar amb el seu discurs tradicional construint a canvi un discurs que, abans que català o espanyol, sigui un discurs d'esquerra, un discurs capaç d'enfrontar-sense ambigüitats a l'hegemonia del discurs nacionalista"
Com podreu veure he canviat el llenguatge sexista dels dos paràgrafs per un llenguatge inclusiu.
Doncs, aquests son els dos paràgrafs que us volía deixar per a que formin part de la munió d'elements de reflexió que hem de tenir per tal de poder mostrar que nosaltres formen part d'un partit d'esquerres que fa polítiques d'esquerres, que s'equivoca, que reflexiona i que per damunt de tot, busca el be comú.
